Com a branca i node de contacte típic a la xarxa de distribució de 10 kV, el posicionament de la unitat principal de l'anell és molt clar: només cal aconseguir l'obertura i el tancament del corrent de càrrega normal, l'aïllament de la línia, la protecció de la connexió a terra de fallades i no necessita tallar freqüentment el curtcircuit de corrent alt. La lògica bàsica de selecció és suficient, rendible i compacta.
L'interruptor de buit s'utilitza més habitualment al costat de la xarxa principal, a les línies de sortida de la subestació o a les línies d'entrada de subministrament d'energia, que serveixen com a "guardaespatlles integrals" de la xarxa elèctrica. Té una capacitat fiable de trencament de curtcircuits, que no només pot obrir i tancar corrents de càrrega, sinó que també talla ràpidament grans corrents de fallada de curtcircuits, aïlla les fallades per primera vegada en cas de fallades greus i protegeix l'equip principal aigües amunt. La potent capacitat de trencament té un cost: l'estructura d'extinció de l'arc, el mecanisme de funcionament i els dispositius de protecció de suport són més complexos, el cost de l'equip és més elevat, les dimensions generals de la màquina són més grans i cal reservar més espai d'instal·lació, cosa que també requereix requisits més alts per a l'enginyeria civil i les condicions d'operació i manteniment.
I. Rols funcionals completament diferents
Interruptor de càrrega (LBS): només responsable de l'obertura i tancament del corrent de càrrega normal, no pot tallar curtcircuits; S'ha d'instal·lar un fusible per a la protecció contra curtcircuits.
Interruptor al buit (VCB): pot tallar càrregues i curtcircuits directament, amb protecció integrada (sobreintensitat, trencament ràpid, connexió a terra) i es pot tornar a tancar automàticament.
II. Cinc raons clau per utilitzar l'interruptor de càrrega a les unitats principals d'anell
1. Baix cost (el més crític)
Un interruptor d'interruptor de càrrega amb un fusible és aproximadament un 50% més barat que un interruptor de circuit de buit amb una unitat de protecció integral; la diferència de preu és significativa per a projectes a gran escala.
2. Mida compacta i disseny d'estalvi d'espai
La unitat principal de l'anell ha de ser de disseny compacte i modular, amb una estructura d'interruptor de càrrega senzilla i mida petita; L'interruptor al buit + carretó de mà + protecció integral té un gran volum i requereix més espai.
3.No es requereix font d'alimentació en funcionament; Cablejat senzill
L'interruptor d'interruptor de càrrega es pot accionar manualment i no requereix una font d'alimentació de CC o potència de control; L'interruptor de circuit ha d'estar equipat amb una font d'alimentació operativa i una protecció de relés, fent que el sistema sigui complex.
4.Adequat per a aplicacions específiques: circuits derivats de distribució amb menys avaries
La unitat principal d'anell s'utilitza per a línies finals/sucursals en zones residencials, botigues, fàbriques petites, etc., amb baixa càrrega i baixa probabilitat de curtcircuit; Ja hi ha una protecció d'interruptors al costat de la font d'alimentació superior, de manera que no cal que el nivell inferior repeteixi la configuració alta.
5. Els fusibles proporcionen una protecció contra curtcircuits més ràpida i fiable
El fusible es fon en mil·lisegons durant un curtcircuit, amb un bon efecte limitador de corrent i un impacte mínim a la xarxa elèctrica; Tot i que els interruptors automàtics són ràpids, el seu cost i manteniment són elevats.
III. Quan s'han d'utilitzar els interruptors al buit?
Substation incoming lines/main transformer cabinets, large capacity (>1250kVA), càrregues importants (centres de dades, hospitals) i situacions que requereixen un funcionament freqüent/retancament automàtic.
Conclusió
Es prioritza l'ús d'interruptors de càrrega als nodes de la branca de la xarxa d'anell, que és alhora econòmic i compacte, sense la necessitat de suportar fonts d'alimentació operatives; La xarxa principal i el circuit de gran resistència són adequats per a l'interruptor de buit, que pot aconseguir una protecció contra errors multidimensionals i una major seguretat.